La independència al món (51). Països Baixos.

La independència al món (51). Països Baixos.

Tal dia com avui, cinc de maig de 1945, el general Johannes Blaskowitz va capitular les forces alemanyes que ocupaven els Països Baixos al general canadenc Charles Foulkes, a la vila de Wageningen, fet que és celebrat com el dia nacional pels neerlandesos.

Eines de sílex demostren que al territori dels Països Baixos ja hi havia homínids primitius fa uns 370.000 anys. S'ha documentat la presència de neandertals fa uns 40.000 anys. La línia de la costa i l'habitabilitat de les terres va anar canviant segons l'alçada del nivell del mar. Hi fou trobada (a la vila de Pesse) la canoa més antiga de la que es te notícia al món, datada al voltant del 8.000 AC. A partir del cinquè mil·lenni abans de Crist s'hi van anar desenvolupant l'agricultura i la ramaderia. Posteriorment apareixerien els dòlmens, i cap al 2.000 AC comencen a fabricar-s'hi eines de bronze. L'edat del ferro, a partir del 800AC, fou un període de desenvolupament gràcies a l'abundant presència del metall als pantans de la zona. Un període de clima fred va provocar migracions de pobles germànics des d'Escandinàvia, que es van assentar als terrenys més baixos del nord car els més elevats ja estaven ocupats. Els celtes en la seva expansió va arribar a ocupar-ne el sud.

Els romans va arribar a la riba sud del Rin, al 57 AC. Cèsar, Tàcit i altres autors romans descriuen una sèrie de tribus distintes ocupant diverses parts del territori. Tot i ser el Rin la frontera de l'imperi, la influència romana s'estenia més al nord. Els homes d'algunes d'aquestes tribus (com la de Batàvia) eren enrolats als exèrcits romans, on eren apreciats pel seu valor, però al 69 DC una ràtzia romana per capturar esclaus a l'illa de Batàvia va desencadenar una revolta de les tribus i dels soldats d'aquestes a les legions, dividint l'exèrcit. Van caldre dos anys i un fort nombre de tropes per forçar la negociació de la rendició. En aquesta revolta els nacionalistes neerlandesos van veure posteriorment el punt inicial de les diverses lluites per la llibertat que han lliurat durant segles.

A partir del segle III diverses tribus van convergint en la formació dels francs ripuaris al curs mig del Rin, mentre que al delta i al lloc que flandes ocupa actualment es formen els francs salis. Els francs son a voltes aliats i a voltes enemics de Roma, però sovint ataquen les comunicacions romanes amb Britània la zona del canal. Les tribus més al nord pateixen per l'impacte del clima, que enfonsa al mar o empobreix les terres, i son forçades a desplaçar-se cap a zones properes de l'imperi, i acaben desapareixent. Quan el clima permet la recuperació de les terres, son pobles germànics procedents de l'est (angles, saxons i juts) els que les ocupen. Els que segueixen cap a l'oest formaran els anglosaxons a Anglaterra, els que es queden reben el noms de frisis. De fet, els dialectes frisis actuals son els llenguatges més propers a l'anglès. Els frisis van situar la seva capital a Utrecht, i van arribar a disputar als francs la vila de Dorestadt, llavors l'assentament més gran del nord-oest d'Europa i un important centre de comerç.

A partir del 481 els francs comencen a expandir-se, i al 496 el rei Clovis I es va convertir al cristianisme. La retirada romana havia deixat enrere alguns focus de la nova religió, tot i que les missions de cristianització s'estirarien fins al segle VIII. Els francs ocuparien gairebé tota l'actual França (tret de Bretanya), arribant a travessar els pirineus i controlant el nord de la península ibèrica, la meitat nord de la península itàlica i bona part del centre d'Europa. Al segle XVIII els francs entren en conflicte amb els frisis i els acaben dominant. Durant aquest període sorgeix l'idioma holandès, probablement a partir de la llengua que parlaven els francs salis.

La identitat dels francs va evolucionar d'ètnica a nacional, localitzant-se al centre de França. Els neerlandesos trenquen llavors amb aquesta identitat, deixant d'anomenar-se a ells mateixos com a “francs”, tot i ser part de l'imperi de Carlemany. Quan aquest imperi es divideix al 843 Flandes queda a la “Francia Orientalis”, mentre que el que ara és els Països Baixos queda a la “Francia Media”. Aquesta part però no te lligams interns entre els pobles que l'habiten, i és dèbil. Els segles IX i X son testimonis d'un temps turbulent car mentre els senyors francesos i el alemanys es disputen aquest imperi del mig, les ciutats costaneres, només defensades per nobles locals, pateixen ràtzies dels víkings, que s'hi assenten fins ser foragitats pels alemanys a partir del 920.

Els segles X i XI els reis i emperadors alemanys del Sacre Imperi Romà governaren la regió, però aquest no va ser capaç de mantenir una unitat política interna. Els nobles i bisbes administraven territoris de forma més o menys autònoma, i al nord els frisis eren a la pràctica independents. Dels altres territoris el més fort era el comtat d'Holanda, successor del feu anterior del cabdill víking Rorik, que va anar guanyant força fins subjugar els frisis occidentals al 1289 (els orientals resistirien fins caure sota els alemanys al 1498).

A partir del segle XII pagesos neerlandesos van començar a drenar les terres humides de l'oest, implantant-hi una agricultura en granges aïllades que produïa bons excedents, els quals impulsaren al seu torn el comerç i el desenvolupament de les vil·les i ciutats. Els atacs víkings s'havien acabat, permetent la pau interna, mentre molts neerlandesos anaven a lluitar a les croades, cosa que potencià els intercanvis comercials amb terres llunyanes. La creixent força econòmica de diverses ciutats com Bruges i Amvers les van permetre adquirir sobirania i desenvolupar repúbliques quasi-independents amb els seus propis drets civils. Des del 1350 i fins al 1490 la pròspera holanda va viure diversos conflictes violents entre la burgesia urbana i els nobles, resolt quan aquests van convidar Felip de Borgonya a conquerir el país.

Fins llavors els neerlandesos s'identificaven amb la seva ciutat, el seu ducat o comtat, o be com a subjectes del Sacre Imperi, però sota el domini del Ducat de Borgonya comencen a desenvolupar una identitat nacional. El comerç marítim es va desenvolupar, i els governants d'aquell temps dedicaren molt esforç a protegir-lo. La flota holandesa va derrotar diverses vegades la de la rival lliga hanseàtica. La distribució via Amsterdam dels cereals bàltics cap a Europa era vital per a la regió, havent perdut la productivitat de les terres orientals que havien estat drenades en excés, fent-ne baixar el nivell.

Carles V va anar consolidant el ducat tot i haver de confrontar la revolta dels pagesos frisis. Al 1515 marxa per assumir el tron d'Espanya, i deixa els Països Baixos a nom de regents que son parents seus, però el govern és exercit per espanyols que ell controla. Aquests imposen un govern absolutista ignorant tant les tradicions dels nobles com els drets i furs de les ciutats, incitant el naixement d'un moviment nacional neerlandès anti-espanyol. A més, el sentit de tolerància inherent a una societat fortament comercial havia permès l'ascens del protestantisme, però els catòlics espanyols, esperonats per Carles, van imposar mesures fortament punitives, alienant cada vegada més la població. Hi va haver una primera revolta contra el successor de Carles, Felip II, el 1566, però llavors la província era de llarg la més pròspera de l'imperi, i els espanyols va reaccionar. El Duc d'Alba, comandant de les tropes espanyoles, va cridar els nobles rebels a negociar a Brusel·les, però un cop allà els va arrestar i executar. Seguidament va recuperar el territori i van imposar la inquisició.

Al 1568 comença una segona revolta, liderada pel príncep Guillem I d'Orange, que resultarà en una guerra de 80 anys. Malgrat l'èxit inicial dels espanyols i la brutalitat amb que aquests actuaren, el 26 de juliol de 1581 es va signar l'acta d'abjuració, que fou la declaració formal d'independència dels Països Baixos. Els espanyols arribaren a recuperar Flandes, que va quedar dins Bèlgica fins avui en dia. Molts flamencs fugiren cap a Holanda. El centre del ric i variat comerç va deixar de ser Flandes i es va desplaçar cap al nord, donant origen a l'edat d'or dels Països Baixos, en la que els neerlandesos esdevingueren la nació més pròspera i avançada d'Europa, durant els segles XVII i XVIII. Tradicionalment bons navegants i cartògrafs, els neerlandesos anaren substituint portuguesos i espanyols en el comerç mundial, operant des de l'àrtic al l'Índia. Van fundar Nova Amsterdam (la moderna Nova York) i tingueren l'exclusiva del comerç amb el Japó amb un post comercial a la badia de Nagasaki. La necessitat de proveir-se en la ruta cap a les índies va originar la colonització de Sud-àfrica per pagesos boers a partir de Ciutat del Cap. A la metròpoli, el clima de tolerància va atraure refugiats que sovint eren comerciants, científics i intel·lectuals, reforçant el desenvolupament de l'art, la literatura i l'arquitectura.

La rivalitat marítima amb els anglesos va provocar diversos conflictes, en els que es va implicar França com a potència de l'època, fins que els segons es van imposar. Holanda va participar a la guerra de successió espanyola al costat dels Habsburg, però en guanyar els borbons el país va optar per una política de neutralitat per mantenir la seva independència. A partir del 1730 l'emergència d'altres potències comercials marítimes va causar un cert declivi, tot i que el país es va convertir en un centre bancari mundial. Els nobles seguien tenint ingressos però les classes baixes s'empobriren obligant govern i classes altes a invertir en caritat per mantenir-los. Cap a la meitat del segle XVIII els conflictes entre nacions europees van obligar a abandonar la neutralitat i reforçar l'estat, llavors una república, i nomenar un cap d'estat noble. L'escollit fou el príncep Guillem IV d'Orange.

La revolució americana i la incapacitat de l'hereu, el príncep Guillem V, va inspirar l'aparició del moviment anti-orangista dels Patriotes. Alhora, el comerç amb els revoltats americans va provocar una altra guerra (i cruel derrota) amb els anglesos el 1780 i el 1784, que va perjudicar notablement les colònies i de retruc la metròpoli. L'èxit de la revolució francesa va desembocar en una revolta a Holanda amb l'establiment de la república de Batavia (pro-francesa) primer, un regne sota els Bonaparte després, i la incorporació forçosa a l'imperi francès el 1810.

Amb la derrota francesa, els poders europeus promogueren la unificació de Bèlgica, Luxemburg i Holanda en un sol regne sota el príncep Guillem VI, que esdevingué llavors el rei Guillem I. Malgrat ser una monarquia absoluta i potenciar el poder de la noblesa, les reformes anteriors es van mantenir i es va potenciar l'educació. Es van recuperar les colònies, es va iniciar la revolució industrial i ambdós països van prosperar plegats. De tota manera hi havia diferències: Els catòlics eren majoritaris al sud, mentre que els protestants ho eren al nord, i dominaven el govern. El nord era bàsicament comerciant, mentre el sud era bàsicament industrial. Al nord es parlava l'holandès, mentre que al sud el francès era l'idioma de Valònia (però també el preferit pels burgesos flamencs). Finalment el 1830 els belgues es revolten reclamant primer més autonomia i després la independència.

Tot i els recels entre potències rivals, els belgues van anar aconseguint suport internacional, mentre que la reacció del rei va ser limitada. Finalment després d'algunes batalles en les que els belgues aconseguiren suport francès, es va arribar a un acord el 1939. Durant un temps Holanda va quedar darrera Bèlgica en industrialització, però continuava essent pròspera i es van implantar polítiques més liberals. Quan Guillem I mor el 1890 la corona passa a la seva filla Guillermina, però a Luxemburg encara regeix la llei sàlica, i per tant aquest país es separa de la unió. Fins als anys 20 Holanda aconsegueix prosperar i industrialitzar-se, però queda afectada per la Primera Guerra Mundial malgrat (mantenir-se neutral) i per la Gran Depressió.

Amb l'ascensió de Hitler va neixer un moviment nazi a Holanda, però no va tenir èxit per les tradicionals tolerància i pacifisme dels neerlandesos. Es seguia amb la política de neutralitat i es va reaccionar tard al rearmament alemany. La invasió va oferir més dificultats de les previstes, però igualment es va fer en pocs dies. Hi va haver col·laboració i alguns holandesos es van allistar al bàndol alemany, però hi va haver també resistència. L'holocaust fou cruel, dels 140.000 jueus holandesos uns 40.000 es van amagar, de la resta només en van sobreviure uns 1000.

La resistència fou predominantment pacífica, basada en la desobediència civil, el rescat de jueus, l'edició i distribució de publicacions prohibides, però també es va practicar l'espionatge, el sabotatge i algunes accions armades. Fins i tot hi va haver una vaga contra la deportació de jueus el 1941. Les formes de proteste més pacífiques foren eventualment reprimides amb la mateixa duresa que les més directes. La política inicial més tolerant va anar tombant a mesura que la població causava més dificultats, i alhora l'enduriment de la política ocupant anava reforçant la resistència.

Després del desembarcament, i en resposta al desafiament popular, els alemanys tallaren el subministrament de queviures, provocant una gran fam a les ciutats a l'hivern entre el 1944 i el 1945. Després de fracassar en un primer intent de creuar el Rin el setembre de 1944, al febrer següent l'exèrcit canadenc va iniciar l'alliberament. Una treva el 27 d'abril va permetre la distribució d'aliments en la zona ocupada, i finalment les tropes alemanyes es van rendir als canadencs a la localitat de Wageningen el 5 de maig.

Amb el país destruït, la post-guerra fou dura, i a més es varen perdre les colònies. Tanmateix en pocs anys l'optimisme va guanyar pes, es va incrementar la natalitat, es van reconstruir les infraestructures i es va recuperar l'economia, experimentant un creixement i una reducció de l'atur espectaculars els anys 50 i 60. 

5.215 lectures

Comentaris (2)

APORTACIÓ
Hem sembla un text massa breu, heu posat molt poca cosa. El tema que heu fet és una cosa molt important i li esteu faltant al respecte a les revolucions.
quina visió més parcial!
Em sembla que no esteu massa ben informat de periode drl nazisme. Us heu saltat la yerrible batalla que van lliurar contra Hitler. I parlar de declivi maritim d'Holanda en cal moment de la seva història, sembla un acudit de mal gust.

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament