Modista de professió, no va perdre mai les ganes d'escriure. Ara, jubilat, s'ha animat a publicar Codificats pel nacionalisme espanyol   (Editorial Duxelm), un recull d'articles amb rerefons polític apareguts en publicacions comarcals.

S'imaginava, quan era modista, que acabaria publicant un llibre amb articles seus sobre política?

De petit em vaig aficionar a la confecció perquè crear i fer patronatges era molt divertit, però des de sempre he estat polític. La tendència política ve de quan tenia 14 anys. Llavors, en un bagul de casa vaig trobar un llibre que em va marcar. Es titulava Cristòfor Colom fou català.

La llengua sempre ha estat un tema prioritari per a vostè.

El català va ser una eina de lluita contra el franquisme. Quan es va començar a divulgar que el català era la llengua dels burgesos, jo deia que, si era així, l'espanyol era la dels feixistes. A l'escola només podia parlar en català amb un mestre, el senyor Ignasi, i quan sortia de l'escola sentia: “Eres español, habla español!”

I avui, què és el català?

Encara és la llengua democràtica, la que ens ha de servir per obrir una clivella en una societat amb un domini clar de la llengua espanyola. Ho dic així perquè s'ha guanyat el dret a ser espanyola. Que se la quedin (ha, ha!).

Els seus articles són punyents amb l'Estat espanyol...

Sí, molt, molt!

Què té de bo, l'Estat espanyol?

Tindria quelcom de bo si fos Estat espanyol estricte amb la circumscripció de La España auténtica . Jo no sóc anti res, les fronteres les han posat ells. Estic segur que els espanyols serien uns bons veïns i que ens entendrien millor que no pas ara, que diuen moltes bestieses, com aquest dia que criticaven si el Guardiola havia parlat en català o no.

Vostè parla de la independència com una part del “somni català”. On ha quedat aquest somni?

Catalunya seria un món de les nacions. Que la gent vingui i aquest sigui el somni català. El meu somni està encarrilat a fer de Catalunya una terra de provisió. Ara bé, perquè ho sigui ens hem de posar a pencar.

Com acabaria aquesta frase: si Catalunya fos independent...?

...realment seria un país ric, com diuen alguns economistes mundials. A més, tindríem un gran avantatge: seríem els grans amics dels espanyols purs i seria la manera de superar, entre altres coses, l'anticatalanisme. La meva Catalunya independent seria una Catalunya laboriosa i neta de corrupció. Perquè ja hem vist que Espanya és la corrupció en si.

Finalment, i lligant-ho amb el títol del llibre, què hi ha en el seu codi?

El meu codi personal, evidentment, no està codificat pel nacionalisme espanyol. Però ha calgut una lluita de 40 anys per desfer-me'n. Jo sempre he conservat l'esperit crític i això és purificant. Ara puc dir que estic totalment integrat, amb els peus a terra, als Països Catalans i amb els ulls al món.