Nosaltres vam aprendre la lliçó: mentre l'independentisme estigui dividit, la gent optarà per altres partits

L'autonomisme no representa cap solució als problemes del país, el camí és la independència

La independència és l'única solució als problemes del país, però només es podrà avançar en aquesta direcció des de la suma independentista. Aquest és el projecte que defensa Reagrupament, segons explica el seu coordinador a Girona, Carles Bonaventura, que valora que, després de no assolir els objectius en les eleccions al Parlament del 2010, la seva formació va afrontar un futur de creixement a partir de les eleccions locals, en què van arribar a diversos acords amb CiU, ERC o la CUP, i especialment després del pacte amb ERC a les espanyoles, que els van fer treure un diputat a Girona.

Com valora la trajectòria de Rcat des dels seus inicis?

Si ens situem en el 28 de novembre del 2010, hem de pensar que Reagrupament va néixer per entrar al Parlament en aquelles eleccions, però no ho vam aconseguir. En aquell moment vam pensar que calia fer un replantejament.

Aquesta reflexió els va marcar el full de ruta, doncs?

Vam fer una assemblea i, tot i el resultat negatiu de les eleccions, vam decidir que havíem de continuar. La nostra estratègia en el curt termini havia estat la d'entrar al Parlament, però llavors vam tenir clar que entràvem és una cursa de fons i que havíem de preparar un nou cicle d'eleccions continuades.

Es pot dir que llavors van néixer com a partit?

Érem, i som, una associació, un moviment, però vam voler passar a ser un actor polític. Vam decidir presentar-nos a les municipals i vam donar llibertat a cada municipi per decidir les seves aliances amb l'objectiu de no fragmentar més el vot independentista.

D'aquest període, quina és la gran lliçó que van aprendre?

Nosaltres vam aprendre la lliçó que ens van donar els electors el 28-N. Ens van dir que, mentre l'independentisme estigués dividit, ells optarien per altres vies o partits, encara que no fossin independentistes, una mena de vot útil mal entès. Al Parlament, la prioritat va ser fer fora el tripartit i per això els electors van votar CiU. Ara s'està veient que aquest no és el camí, perquè l'autonomisme no representa una solució als problemes del país; tot el que Rcat va dir en aquella campanya s'està complint. Però perquè el nostre discurs faci forat cal que l'independentisme sumi. Evidentment, al final, també caldrà que s'hi afegeixi CiU, però això només passarà si la federació veu amenaçat el seu espai electoral. Mentrestant, CiU només representa l'autonomisme, que és un camí que no porta enlloc.

I això generà un escenari on Catalunya està encallada?

Ni trobarem l'encaix a Espanya, ni cap pacte fiscal, ni els problemes se solucionaran dins el marc constitucional. I quan des de Catalunya es demana ajuda a Espanya només es reben garrotades. Amb Espanya un dia ens hi haurem d'entendre, però des d'una relació de bon veïnatge quan tinguem un estat propi.

I l'acord amb ERC?

A les municipals (en què vam obtenir una cinquantena de regidors), tot i que també es va pactar amb CiU o amb la CUP (un acord que a Girona ha anat molt bé), l'opció majoritària va ser l'entesa amb ERC. En aquesta línia, a les generals vam fer coalició amb Esquerra, i a Girona vam treure un diputat, que no és només d'ERC, sinó de la coalició ERC-Rcat. Joan Carretero ja ha dit que espera que l'acord tingui llarg recorregut.