El català és una llengua que s'ha de limitar a l'àmbit restringit i íntim del país que la va encunyar i el seu ús en la cosa judicial només pot acceptar-se des d'aquesta perspectiva restringida i domèstica. Aquesta és la concepció que el Tribunal Suprem té del recorregut de la llengua catalana en l'àmbit de l'administració de justícia.
La constitució de l'Assemblea Nacional Catalana, que ha tingut lloc aquest dissabte 10 de març de 2012 al Palau Sant Jordi, a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, ha comptat amb la presència de Joan Carretero, president de Reagrupament Independentista, i una nodrida representació de reagrupats de tot el país –a més del doctor Moisès Broggi, que va estar acompanyat dels doctors Badia i Domènech–, que hi van ser presents durant tot l'acte, que es va allargar fins més enllà de les tres de la tarda.
La sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit imposar el castellà com a llengua vehicular, almenys en els casos en què les famílies ho demanin, tot i que el TSJC ha evitat un pronunciament general sobre la immersió en català a l'escola.
Persecució d'ajuntaments catalans sense bandera espanyola o adherits a l'Associació de Municipis per la Independència (Llanos de Luna), homogeneïtzació de l'ensenyament a tot Espanya (Wert), prohibició d'ús del català (Senat), imposició de l'espanyol i negació del català a la justícia (Gallardón), etc. són accions que no serveixen per a combatre la crisi econòmica i que, contra la voluntat expressada en campanya electoral, el Govern del PP situa com a prioritats absolutes.
El mandinga, definitivament, està més ben tractat que el català a la Justícia espanyola. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, considera que el coneixement de la llengua catalana no ha de ser un requisit obligat per als jutges i fiscals que treballin a Catalunya. Per Gallardón, el català ha de ser només un mèrit i no un requisit, cosa que comporta que quan un ciutadà vagi a un Jutjat, si el jutge no sap català, ha de ser el ciutadà el que empri el castellà per adaptar-se al funcionari.
Joan Carretero va afirmar en la seva darrera entrevista que el conde de Godó s'apuntaria a la independència de Catalunya, si veia que tenia possibilitats de tenir èxit, i que llavors diria que ho era de tota la vida. Potser perquè això s'acosta o potser per tal d'afavorir l'estratègia de CiU, que està utilitzant la independència com una amenaça merament instrumental en la negociació amb Madrid, el fet és que La Vanguardia ja parla de la independència de Catalunya com una opció versemblant.
La coalició independentista al Congrés dels Diputats a Madrid, formada pels tres diputats d'Esquerra-Reagrupament-Catalunya Sí, presentarà properament una Proposició no de llei (pnl) sobre la restitució dels drets històrics i la llibertat de Catalunya, amb la derogació dels Decrets de Nova Planta de València, Mallorca i Catalunya, que suposaria la restitució i la compensació de les conseqüències polítiques, territorials, jurídiques i econòmiques derivades d'aquesta imposició.
La proposició, que han presentat avui el diputat Alfred Bosc i el president de Reagrupament al nou local de l'associació, es fonamenta en el fet que la sobirania del Principat de Catalunya i dels regnes de València i de Mallorca va ser suprimida il·legalment per part de Felip V de Castella, tot incomplint l'ordenament constitucional vigent, el qual establia que aquest no es podia contradir per decrets o sentències reials.
De fet, el Decret de Nova Planta al Principat de Catalunya, València i Mallorca va ser imposat per dret de conquesta, incomplint l'ordenament legal i el dret internacional vigent al segle XVII-XVIII (incompliment del Tractat internacional de pau d'Utrecht de 1713, la contravenció de les condicions successòries imposades per Carlos II en disposicions testamentàries, així com l'abjuració del rei Borbó a les Constitucions Catalanes i el menyspreu a les institucions).
Declaracions d'Alfred Bosch i Joan Carretero sobre la Proposició no de llei.
[S'adjunta la pnl i la versió en català de la pnl ]
Reagrupament ha celebrat aquest dijous un col·loqui a l'Escorxador de Vilafranca per parlar de la situació política actual, que comptava amb la participació d'Ignasi Planas, membre de Reagrupament, jutge i president de la Federació Catalana de Rugby. Planas lamenta que, malgrat els missatges de dirigents i ex-dirigents de CiU a favor de la independència de Catalunya, a l'hora de la veritat el govern faci tot el contrari.
La majoria de la població és partidària de la independència de Catalunya d'acord amb la primera onada del Baròmetre d’Opinió Política de 2012 que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha presentat aquest divendres, ja que un 44,6% hi votaria a favor i un 24,7% en contra, cosa que donaria un resultat de més del 64% favorable a la independència en un referèndum.
El primer secretari del PSC, Pere Navarro ha rebutjat per a Catalunya el concert econòmic similar al del País Basc i Navarra en presentar la seva proposta de "pacte fiscal federal", que preveu que els impostos dels catalans serien recaptats conjuntament per un ens tributari “compartit” entre la Generalitat i l'Estat. Segons Navarro, la seva és una alternativa plausible, perquè el Govern del PP no permetrà en cap cas el concert econòmic.
