Com gairebé sempre, és molt més que un debat sobre llengua, sobre la nomenclatura d'estacions o llibres de text. Els letons tenen por de la desaparició de la seva llengua i els russòfons parlen de discriminacions. Dissabte, Letònia ha celebrat un polèmic referèndum, els promotors del qual pretenien convertir el rus, llengua que consideren materna gairebé el 40% dels habitants, en idioma oficial d'aquesta república bàltica exsoviètica i avui membre de la Unió Europea, però el 81% dels letons que han votat s'hi han mostrat contraris.

El referèndum és el resultat de les pressions dels líders de la comunitat russa del país , un trenta per cent de la població, la immensa majoria enviada a Letònia des de Sibèria durant l'ocupació soviètica. Quan el país va recuperar la independència, el govern va imposar el coneixement del letó per obtenir la nacionalitat, imprescindible per ser funcionari. Molts russos no van voler o no van poder passar l'examen i ara són ciutadans apàtrides, que paguen impostos, però no tenen els mateixos drets.

Per als letons, es tracta de la supervivència d'una llengua minoritària i minoritzada , que sense el suport polític podria desaparèixer al costat del gegant rus. Però hi ha qui sospita que darrere del referèndum hi ha una maniobra per exacerbar la divisió ètnica del país. 280 milions de persones parlen rus a tot el planeta . El letó és la llengua de només un milió i mig de parlants .