Bon dia

Montserrat Tudela ens ha recordat els fets que avui commemorem en aquest històric castell. Les Constitucions Catalanes llavors vigents no permetien que l’exèrcit català pogués intervenir fora de la nostra terra sense el consentiment de les autoritats catalanes. I això no havia estat respectat. Per tant, els catalans, en aquell conflicte, el que estaven defensant eren els seus Drets, les seves Llibertats i les Constitucions Catalanes.

En canvi, el motiu de la guerra de successió posterior, la de 1714, fou simplement el de triar entre un rei de la família Borbó o un de la família Hasburg. Malgrat això, els nostres enemics van aprofitar per a endossar-nos el Decret de Nova Planta per dret de conquesta.

En l’anomenada transició democràtica, que fou de tot excepte democràtica, els politics catalans van cometre un doble error:

El primer: Insistir en voler trobar l’encaix de Catalunya dintre d’Espanya, oblidant que la reivindicació permanent del poble català era i és recuperar les nostres llibertats, és a dir, les Constitucions Catalanes.

El segon: Els nostres polítics s’equivocaren de nou tornant a demanar un Estatut d’autonomia, element estrany en la nostra història ja que en el seu moment vàrem ser una nació lliure. En aquest terreny de joc, la partida sempre és a favor del contrari, qui primer negociarà, i després retallarà fins que no quedi res. Ja coneixíem aquesta trampa, i l’hem repetit dos cops.

¿Com podem confiar en Espanya després que amb tota la força de les seves armes i del seu aparell d’Estat fan present permanentment el dret de conquesta des de 1714? Catalans i catalanes. Els enemics de la nostra pàtria ens volen fer creure que estem derrotats. Derrotats? On és la derrota?

Des de fa 300 anys Espanya, dècada rere dècada, continua creant lleis i decrets per a tallar permanentment els drets del poble de Catalunya i perquè la nostra nació desaparegui. Que ningú cregui que des de fa 300 anys no hem guanyat cap batalla. És precisament tot el contrari: Les hem guanyades totes. Totes!

• No és una gran victòria que estiguem avui celebrant un acte en la nostra mil·lenària llengua?
• O potser la Renaixença industrial i cultural no va ser una gran victòria enfront de l’Espanya subdesenvolupada i buròcrata?
• O no va ser una gran victòria el desenvolupament industrial a Catalunya? Madrid, avui en dia, i malgrat tot el suport de l’Estat és una illa industrial que funciona a base de comissions o de contractes de l’Estat o directament de subvencions. Mentre que l’eix Mediterrani és la major potència exportadora del Estado espanyol.
• O no és una gran victòria moral que estiguem avui aquí recordant els Soldats catalans?
• I que haguem integrat a la nostra llengua i cultura milions d’espanyols que vingueren perquè hagueren d’immigrar, i que avui en dia, encara que alguns d’ells no gosin parlar català, senten com a pròpies les reivindicacions catalanes?
• O no es també una gran victòria que Espanya hagi de recórrer, amb totes les trampes jurídiques possibles, als seus alts tribunals per a imposar-nos el seu idioma?

Ja sé que, enfront d’aquesta visió, se’n podrien comentar moltes altres de negatives, però són els efectes positius els que ens faran seguir progressant. Avui en dia, a la majoria dels polítics catalans, els manca un concepte transcendental per a aconseguir els nostres objectius de llibertat: “el sentit d’Estat”. El del nostre estat. I aquesta manca de “sentit d’estat” els fa caure novament en les errades de sempre.

Ara tímidament es parla de sobirania i de pacte fiscal. Torna a ser una greu errada, i us diré per què. Els polítics catalans, voluntàriament o no, obliden les nostres arrels. Quan es pregunta a la gent si vol la independència s’està plantejant una cosa nova. S’hi pot estar a favor o en contra, però totes les coses noves costen d’acceptar. Nosaltres hem d’explicar als catalans que el que desitgem és la Devolució de Les Constitucions Catalanes. DE-VO-LU-CIÓ. Devolució és una paraula que defineix clarament els nostres desitjos. Devolució, tal i com diu el diccionari és: Acció de tornar una cosa a la persona que la posseïa primer. Hem d’acceptar que els ciutadans de Catalunya, per una o una altra raó desconeixen la nostra història però si els parles de Devolució de Les Constitucions Catalanes ho entendran en un minut. Estem reclamant el que ja teníem i ens fou arrabassat per “dret de conquesta”.

Cap nació no arriba a la independència sense tenir un pla. Només un pla clar on estigui definida clarament la forma jurídica que es desitja esdevindrà vàlid a nivell internacional. Els seguidors de Vicens Vives han imperat l’últim mig segle en el nacionalisme català, i com a conseqüència, l’absència de pla: Pretenien il·lusòriament anar arranjant Espanya, mentre nosaltres anem aportant amb el nostre treball els recursos econòmics suficients per a aquesta suposada modernització. Han fracassat!

Partint aleshores de l’arrel, la Devolució, podrem iniciar el que realment ens manca, el Sentit d’Estat. Aquesta manca de sentit d’Estat que fa que, per exemple, ni a les lleis catalanes estigui definit el nostre escut, l’escut del comtes de Barcelona, que és el segon més antic d’Europa, i en aquets moments som l’única nació d’Europa que no té escut. Reclamar la Devolució ens permetrà descobrir el nostre gloriós passat i per tant fer més contundent i donar contingut a la frase que alguns utilitzem fa molts anys: Visca Catalunya Lliure!