Al club del SÍ tots els independentistes són benvinguts: els pràctics, els identitaris, els nacionalistes, els de la cartera, els nostàlgics, els filosionistes i els del mocador palestí. Els de dretes i els d'esquerres. Pericos i culés. Carnívors, omnívors i herbívors. Els de tota la vida i els conversos. Fins i tot l'Heroi de la Franja i Carme "Chucky" Chacón hi serien benvinguts. I això, amics, és la millor prova de la nostra generositat.
No fa gaire que el nostre club, que és més que un club, ha donat la benvinguda a un soci provecte: Jordi Pujol i Soley. És un soci que ha formalitzat l'alta per capítols, de forma discreta i amb la boca petita. Però avui ja n'és membre de ple dret, amb el carnet a la butxaca i al corrent de pagament. Benvingut!
La figura del Jordi Pujol president està tan magnificada per les capsetes de ressonància de la nostra esquifida autonomia que a molts els ha passat per alt la magnitud del seu fracàs personal.
Efectivament, aquell pater familias alliçonador que passava per ser un gran estadista i que aparentava conèixer el país com si l'hagués parit, ara ha hagut de reconèixer que el seu projecte autonomista d'encaix amb Espanya era inviable i, per tant, inútil. Una quimera. Una pèrdua de temps. Una idiotesa.
Quantes dècades de la carrera política de Jordi Pujol han estat debades? És quantificable la seva ignorància, ceguesa i incomprensió profunda del que és Espanya? La seva detenció i tortura per part de la policia espanyola, no li van ensenyar res? Que potser es va creure que l'empresonaven per demòcrata i antifranquista? És concebible tanta niciesa? Quants anys ha fet perdre al país? Tot aquell menyspreu als independentistes durant els anys 80 i 90, no li torna a la boca? No se li fa un nus a la gola? No hauria pogut caure del cavall l'any 1989, per exemple, enlloc del 2009? Rectificar és de savis, però els savis de debò l'encerten a la primera i no a les velleses.
És trist, però al final el circ de Soley haurà estat precisament això: tot un espectacle de giragonses fàtues i efectes lluminosos que un milió de babaus miraven embadalits amb la papereta de CiU al sobre.
Josep Ma.
16/02/2012 09:27
Avui estem molt pitjor que quan va morir en Franco, puix l'Espanya profunda s'ha modernizat i progressat a costa del nostre empobriment i desnaturalització, amb el greuge afegit que els "catalans" ens hem desgastat molt, mentre que Espanya ha anat convergint en la seva catalanofòbia que tant ens perjudica econòmica, social i políticament.
No, ex president, no; per a mi ha sigut un frè pel nostre país, un fracàs absolut.
Ramon Plana
15/02/2012 17:48
Perot
14/02/2012 18:54
Borinot
14/02/2012 12:17
Feia temps li volia demanar a en Mas que no fes com en Pujol, i d'altres, en el sentit d'esperar-se a jubilar-se, o més enllà encara, a acostar-se a posicions indepens. Però ara ja ho estic veient, que en Mas farà com tots, esperar-se a tenir 80 anys per començar a moure's. Som un país de porucs, d'acomplexats, mancats d'autoestima, busquem excuses i justificacions per explicar l'inexplicable.
El que cal és coratge i valentia, el demés són excuses. Sinó el que fan és que pensem malament, entre d'altres coses.
Pep Porta
13/02/2012 22:04
Ramon Plana
13/02/2012 14:04
Una altra cosa és que alguns aprofitats i perpetuadors de la situació colonial de Catalunya es vulguin fer passar per salvadors de la Pàtria. També n'hi ha però no és el cas de Jordi Pujol.
Jordi Freixas
12/02/2012 23:10
Total 7 comentaris