Durant els darrers quatre anys, fins fa 6 mesos, la branca autoanomenada sobiranista de CDC ens regalava les orelles, a l’electorat independentista, que E.R.C. havia confós la estratègia: tocava pactar amb ells, prioritzant l’eix nacional abans que l’ideològic. Tocava pactar amb ells perquè ja no hi havia el president Pujol i ara manaven els “sobiranistes”, era una altra CDC, i d’UDC no calia ni parlar-ne ja que era un mer comparsa. Aleshores ells estaven disposats a morir per Catalunya, aleshores sí.

Recordo quan tertulians, periodistes afins a CDC i suposats intel·lectuals defensaven amb vehemència aquesta tesi, base posterior de la seva campanya electoral, és a dir, de compromís amb el país. Tampoc no puc oblidar quan molta gent propera a ERC vam combatre l’estratègia de la llavors anomenada Esquerra (encara es diu així?). Molta gent que avui som a REAGRUPAMENT. Crèiem que el Pacte Nacional era l’idoni per marcar una Agenda Nacional ambiciosa i ferma.

És per això que espero amb delit quins arguments faran servir els “sobiranistes” de CDC davant l’estratègia del Govern d’haver prioritzat l’eix social o ideològic davant l’eix nacional. Ara ERC tampoc no és la que era, com ells bramaven. És per això que estic impacient de veure com executen una Agenda Nacional que inclou el Pacte Fiscal (dèficit, espoli, robatori, com preferiu) acompanyats de la Sra. Camacho. Segur que una part de UDC es troba a gust amb el seu antic portaveu, el Sr. Millo. Home que duia enganxines al mòbil amb el CAT i proclamava el nacionalisme del seu partit. Quan en va ser apartat -diuen les males llengües que fins i tot va apropar-se a ERC- va veure la llum de la centralitat pepera.

Quan ERC va preferir el PSOE de parella de ball, l’entorn es va convertir en un ball de bastons. L’error, ara, ja no és error si no és responsabilitat. L’error ara és seriositat i seny. Ara és sacrifici, evidentment per Catalunya. Com sempre, aquells que criticàvem ERC ara també critiquem CDC. Som aquells que no ens belluguem de la convicció que al nostre país li cal la valentia per proclamar-se lliure.

Vés que no passés a CDC amb els “sobiranistes” el mateix que va passar al PSC amb els “catalanistes”, que hom els pressuposava i ningú no els ha vist mai.