Catalunya forma part inseparable d’Europa, i això és una evidència geogràfica que ningú pot negar.
El que està en joc és si també, en aquest moment, formem part de les forces que compten per a la recreació d’una Europa sòlida, amb una economia dirigida amb visió de futur històric, sense confondre l’estat del benestar amb l’estat de les subvencions.

Dins de la gàbia, que és per a nosaltres Espanya, estem acostumats que la nostra solidaritat sigui només un espoli forçat. Però un espoli que només serveix per mantenir a l’edat mitjana les zones teòricament afavorides per aquesta sagnia de caire colonial: Si no, quin horitzó econòmic pot tenir al segle XXI una regió amb un 40% de funcionariat?

Quan els espanyols parlen dels eurobons, sense condicions, sona com que, un cop esgotada la mamella catalana, volguessin convèncer els alemanys perquè continuïn pagant les seves fantasies, finançant el seu deute públic.

És l’hora que a Europa s’imposi el “bon govern”, que vol dir disciplina pressupostària per a tots, una direcció europea en política econòmica, convergència fiscal i convergència en la carta europea de l’estat del benestar, amb deures i drets equilibrats.

Catalunya aporta a Europa una cultura de l’esforç dirigida a l’economia productiva, al treball i a l’excel·lència, una cultura de l’austeritat -gràcies a la qual hem sobreviscut com a poble els darrers segles-, una cultura capaç d’organitzar les forces del treball pròpies i també les incorporades plenament a la societat catalana provinents d’altres indrets, i un rebuig a la cultura de la subvenció i del diner que plou del cel.

L’aposta de Catalunya avui és donar suport a les polítiques orientades a mantenir i reforçar l’euro, l’equilibri pressupostari, la radicalitat democràtica i la responsabilitat personal dels polítics i càrrecs públics en relació amb les seves actuacions i les seves decisions econòmiques, una política econòmica europea única i un control també únic, en què el model espanyol que els que produeixen paguin la festa de tots, s’esborri d’Europa.

Nosaltres, els catalans, som Europa, volem participar -en aquest moment de crisi- en la consolidació del projecte europeu, estem compromesos dins d’aquesta Europa a cooperar, a aixecar aquelles economies dels països europeus que apostin pel camí que nosaltres apostem i això només ho podem fer sense intermediaris que ofeguin les nostres iniciatives i saquegin els nostres recursos.

El interessos d’Europa en comunicacions, en llibertats, en economia són els nostres, volem vies de comunicació que permetin el comerç, el transport de mercaderies i persones amb perspectiva europea, no provincianament radials ni excloents de ningú, ni antieconòmics, sinó al contrari, pont –com ho ha estat sempre Catalunya- amb altres continents i altres cultures.

La reflexió és clara: o formem part de la rèmora -que com més gran sigui més abocarà Europa al fracàs, si no pot sectorialitzar els problemes i les solucions- o formem part de la solució, amb tots els esforços i sacrificis que comporti, però amb la il·lusió de formar part, com a poble lliure amb veu pròpia i en igualtat amb els altres pobles lliures, d’un projecte històric que, des de Carlemany i el Sacre Imperi, és un anhel plenament compartit.